Santa Coloma de Fitor
Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica construcctiva. el seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobrediemsionades a les arestes de trobadca de les façanes ni a les obertures. La influència llombarda del romànic català es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt isolat. Té dues naus capçades per dos absis semicirculars. Sembla que la més antiga és la de migdia, l'absis de la qual presenta un aparell en espiga i la nau té restes de pintures murals romàniques. La volta, apuntada, és posterior. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir, en un llatí poc acadèmic, com va morir.

L'acta de consagració.
El 1989 es va descobrir una còpia del text de la dotalia o acta de consagració de l'església a l'Arxiu Capitular de Girona, que va realtizar Guillem Molas al segle XVIII. Gràcies a aquest document se sap que el 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona va venir a Fitor per consagrar l'església, que havia estat edificada pel prevere Altimir i els levites Placià i Tassi, amb l'ajut de tots els fidels. La nova església va ser dotada, com era el costum, amb diversitat de propietats per part de diferents persones. Les donacions van consistir en terres, vinyes i «muntanya».

Vista general de Santa Coloma de Fitor amb el massís del Montgrí al fons.