L’església parroquial de Sant Sadurní de l’Heura, documentada des del segle XI, és un edifici de grans dimensions bastit al segle XVIII. El temple és d’una sola nau, amb capelles laterals i capçalera carrada. A la façana occidental hi ha la portalada, decorada amb motllures, pinacles i esferes de pedra, que es va constuir amb pedra calcària de color gris clar. Damunt hi ha ha una fornícula i una senzilla rosassa. A l’extrem nord del frontís s’alça el campanar, de planta quadrada amb arcs de mig punt. Aquest és el que es coneix com «campanar nou». A la banda meridional queda el «campanar vell» de la nau. Es tracta d’una torre romànica, de planta quadrada, que ha estat posteriorment objecte de diver-ses reformes. En l’actualitat té uns 20 metres d’alçada. Es creu que aquest campanar va formar part de les defenses del desaparegut castell de Sant Sadurní. Les dues sageteres avui visibles —n’hi deuen haver més de tapades— i el possible emmerletat posen de manifest que la torre tingué, a més de la seva funció de cloquer, una finalitat defensiva, condició que també demostren la seva notable altura i fermesa constructiva. La capa d’arrebossat que cobreix la torre per la seva banda exterior només permet veure el parament en un petit tram, d’uns 2 metres d’altura, a la part baixa del mur de migdia, on la calç s’ha desprès. A la cara de llevant s’endevinen les arcades romàniques, avui aparedades, que s’obrien en el pis superior. La resta d’elements antics es troben totalment tapats per l’arrebossat. Amb tot, aquesta església és un dels elements patrimonials més notables del Baix Empordà.