|
Medi Ambient i Sostenibilitat
,
per Associació de Naturalistes de Girona
Els àrids del curs mig del riu Ter poden esgotar-se abans de 50 anys
L'ANG exposa el seu temor que s'esgotin els recursos àrids si segueix el ritme d'extracció actual
En aquest tram, on
pràcticament no queda bosc de ribera per aquesta causa, existeixen 97 extraccions d'àrids legals i 6
extraccions il·legals que sumen un total de 1.450.000 m2 de superficie afectada a la vora del riu, amb
la consequent destrucció del bosc de ribera. Però l'afectació ambiental d'aquestes instal·lacions va
més enllà del impacte sobre la vegetació i pot afectar també al subministrament d'aigua potable.
Les extraccions d'àrids es constitueixen com a punts vulnerables a la contaminació d'aqüífers ja que,
tot i que no està permés, sempre s'arriba al nivell freàtic que pot ser contaminat pels olis i
hidrocarburs utilitzats per la maquinària o pels metalls pesants que es troben en els materials que
s'usen per reomplir-lo, sovint procedents d'enderrocs, desballestament d'instal·lacions, etc. L'aigua
que s'extreu d'aquests aqüífers per a l'abastament d'aigua potable a la majoria de les poblacions de la
conca del Ter conté tota aquesta contaminació ja que els processos de depuració no poden aillar
aquests contaminants.
L'administració respòn que no pot posar ordre a aquesta situació al.ludint que no hi ha prou recursos
humans per fer vigilància. De fet, la manca de vigilància és el que dona impunitat a la majoria
d'empreses extractives per doblar el volum permés d'extracció d'àrids superficials baixant fins a cotes
inferiors a l'aqüífer el nivell d'extracció, o extenent l'extracció a finques veïnes. Estem doncs davant
d'una situació realment greu on tothom pot fer el que vol amb aquest recurs (els àrids) que és públic
per què prové de les aportacions del riu i que la seva incorrecta gestió afecta de forma greu el medi
ambient i la salubritat de les aigües.
Cal recordar que els àrids (graves i sorres procedents dels rius) son materials emprats massivament
per la construcció però, constitueixen avui en dia un recurs esgotable, ja que són codolars aportats
per riu en moments d'avingudes grans, avingudes que avui no es produeixen a causa de la regulació
del riu a través dels embassaments. L'ANG estima que de seguir el ritme actual d'extracció el curs
mig del riu Ter quedarà sense àrids abans de 50 anys amb l'impacte econòmic que això suposarà pel
sector de la construcció. Aquests materials son imprescindibles per algunes aplicacions però, son
perfectament prescindibles per la gran majoria d'aplicacions per les que si que hi ha alternativa.
L'alternativa ecològica als àrids és la seva substitució pels subproductes provinents d'enderrocs. Les
runes degudament classificades i tractades poden ser emprades altra cop en la construcció com ja
és obligatòri en molts països europeus. A Catalunya, aquests subproductes s'utilitzen per a restaurar
les extraccions d'àrids quan es reomplen els forats amb runes que queden al riu per sempre més.
L'ANG considera imprescindible una planificació amb criteris ambientals que, a diferencia de l'actual,
deixi de considerar els àrids com un recurs ilimitat i s'atengui a la realitat de la situació actual.
D'entrada cal replantejar el ritme d'extracció actual. A Catalunya s'extreuen 40 milions de tones per
any, xifra que es situa al voltant de 7 tones per habitant cada any. Aquest és l'impacte sobre el medi
ambient de cadascú només pel que fa al consum d'àrids. Un consum que les generacions poden
veure reduït a zero si es continua a aquest ritme.
D'altra banda, la planificació es necessària també perquè cada vegada cal cercar nous i més
rebuscats llocs d'on extreure'ls. Com qualsevol recurs mineral els àrids es localitzen allà on la natura
els ha col·locat per tant l'indústria explotadora s'ha d'instal·lar sobre el terreny on es troben. Però no
tots els llocs on hi ha àrids pot ubicar-se una indústria. Existeixen altres parametres com el valor
natural o paisatgístic d'una zona que cal tenir en compte. Les extraccions afecten de manera greu
l'hàbitat natural de moltes espècies que viuen a l'entorn del riu. La desaparició d'aquests hàbitats
condueix inevitablent a la desaparició de les espècies i no només al lloc de l'extracció sinó que
l'afectació pot provocar-se per un ampli tram del riu.
|
