|
Medi Ambient i Sostenibilitat
,
per Àrea de Medi Ambient de la Bisbal
L'estiu i els incendis forestals
Els incendis forestals constitueixen un tema associat al nostre estiu i no passa un any que no sigui portada d'actualitat d'algun diari local o nacional.
Des de sempre, els boscos de les nostres comarques, anomenats mediterranis per les seves característiques bioclimàtiques, han estat sotmesos a l'acció dels incendis estivals, per bé que sense la influència humana la freqüència arribaria a ser molt baixa. Aquesta convivència amb el foc ha comportat que els nostres boscos sigui capaços de recuperar-se desprès d'un incendi amb més o menys rapidesa i segons la comunitat vegetal dominant, el clima i el tipus de terreny.
No sempre el foc és negatiu per un bosc, de vegades fins i to representa un factor rejovenidor. Moltes espècies només tenen l'oportunitat d'expansionar-se desprès del pas d'un incendi ja que disposaran de molta llum solar i de terra lliure, a més, les cendres lliuraran al sòl els minerals i els nutrients que s'emmagatzemaven en les plantes vives.
També s'ha de considerar que quan un bosc es crema no es moren totes les plantes i tots els animals que hi vivien. Les parts subterrànies de la majoria de vegetals no es cremen, segueixen vives i són capaces de regenerar tota la planta de bellnou amb una velocitat molt superior a la que es produeix amb la germinació de les llavors. Les espècies que rebroten (alzines, suros, roures, brucs, cireres d'arboç, marfulls, etc.) són majoritàries als nostres boscos i amb un parell d'anys desprès arribaran a formar un mantell verd prou consistent per evitar l'erosió del sòl i construir un nou bosc.
Per altra banda hi ha espècies que, com els pins i les estepes, no rebroten però les seves nombroses llavors resten protegides pel foc i desprès de l'incendi s'obren i germinen de forma considerable.
Per tant, desprès d'un incendi un bosc es capaç, per si sol i sense intervenció humana, de recuperar-se i arribar a tornar a ser el que era. Ara bé, existeixen una sèrie de condicionants que poden frenar i fins i tot impossibilitar la restauració d'un bosc: la reiteració dels incendis, els sòls pobres en nutrients o susceptibles d'erosionar-se fàcilment i una climatologia desfavorable (pluviometria baixa, ventades freqüents i humitats baixes). Fins i tot la intervenció humana desprès de d'un incendi pot resultar més negativa que positiva ja que malmet el rebrotament de les plantes.
A l'Empordà, els boscos del massís de les Gavarres són els que es poden recuperar més fàcilment desprès d'un incendi, mentre que els boscos del Montgrí, les pinedes litorals i les zones ventades de l'Alt Empordà són els espais que tenen més dificultat de recuperar-se desprès del pas de les flames.
La major part dels grans incendis forestals s'han produït bàsicament en dies amb unes condicions meteorològiques molt concretes: temperatures altes acompanyades de vents moderats a forts i amb humitats relatives molt baixes. En aquests dies no sol fer xafogor, però aquesta frescor que ens proporciona l'evaporació ràpida de la suor és fatal per a les plantes forestals. Veto aquí que l'enganxosa xafogor de l'estiu és una bona aliada de les plantes!
|
